Opinadors

Uns dies abans de la topada de dos trens a l’estació de Montcada i Reixac-Manresa, llegia per Twitter les queixes d’experts en inversions ferroviàries que lamentaven que amb els diners gastats en el soterrament d’una de les tres línies de tren que travessen el municipi s’hi podrien fer tantes altres coses. Algú altre venia a dir que no s’havien de gastar tants diners per fer estalviar deu minuts davant una barrera als quatre veïns de la zona. Es coneix que no hi han viscut mai, a Montcada. Les dues autopistes i la nacional que travessen el poble ja no les esmento, i de la cimentera a un centenar de metres d’un institut escola potser millor que en parlem un altre dia.

Fan bé d’exigir claredat en les inversions i que no se’n desviï ni un, d’euro, però cansa la justificació constant i no és prou l’argument que en altres ciutats celebrin veure passar els trens en superfície. No em sorprèn la lleugeresa amb què la gent deixa anar sentències sense trepitjar el terreny, només d’oïda. De fet, molts opinadors de les tertúlies és d’això de què viuen, oi? I diran: “Vostè també opina en aquesta columna.” És allò de “la gent és imbècil, tots menys jo”. Doncs d’imbècil també en soc un tros, no els mentiré, però em fa angúnia pensar que la política, la mala política, es pugui fer a cop de tuit.