Opinió

El guàrdia civil Molins

Aquests herois casolans treballen a la velocitat de la GC de postguerra i amb pocs mitjans

En efecte, el caporal Molins discorre altra vegada per la geografia alt-empordanesa a través d’Octavi Dalmau. Ara la novel·la es diu Orfes i la trama incorpora assassinats, lesbianisme, postguerra, responsables de la Sección Femenina i de l’Auxilio Social, explotació sexual de noies òrfenes, fotògrafs que es fan un sobresou elaborant postals pornogràfiques –la París-Hollywood i el cinéma cochon eren frontera enllà–, taxistes que serveixen models a domicili, criadors de gallines ponedores que també fan de lloques i qui-sap-lo. Charles Aznavour a La bohème diu: “Je vous parle d’un temps/ que les moins de vingt ans/ ne peuvent pas connaître.” Aquí ampliem-ho: com que els fets que narra OD són de la molt desconeguda dècada dels anys 40 del segle passat, el llibre il·lustra d’aquella realitat politicoadministrativa i de les conseqüències que va tenir sobre la vida dels nens i adolescents amb els pares morts o a l’exili.

Alguna curiositat. Al guàrdia Mateo, sense proposar-s’ho i parlant dels rics, li surt un resum d’El capital de Carles Marx: “Digui’m si no de quina manera han aconseguit les riqueses, els béns, el patrimoni... si no és robant!”. Aquests herois casolans treballen a la velocitat de la GC de postguerra i amb pocs mitjans, i hem de dir que són tipus raonables que no es poden creure que el lesbianisme pugui induir a l’assassinat; avui, segur, tampoc no organitzarien per als membres de la caserna una rifa amb prostituta de premi. El desaparegut hospici de la vila dels quatre rius era poblat de criatures i adolescents que hi portava la Falange per reeducar-los segons els principis del Movimiento: primer els canviaven el nom per desconnectar-los definitivament de la família i, posteriorment i impune, els explotaven. Aprenem que, posem, llevar el tap de la panxa consisteix a fer com amb les pomes de relleno: retallar la part superior per buidar-ne el contingut, expeditivament i sense anestèsia: la matriu, l’úter i els ovaris.

Una obra, com ja és habitual en OD, atractiva, llegidora i informadora d’una realitat dels anys 40 que l’autor ha investigat. En termes culinaris –una de les aficions de l’autor–, direm que tria productes de proximitat que, convenientment guisats, ens serveix en forma de novel·la. Divendres vinent a les 7 la presentem a Llers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.