Quan el futbol era diferent
Aquesta setmana ha sortit a la venda un llibre de l’Editorial Gavarres que és pura emoció. Vista Alegre. 100 anys del primer estadi modern de Girona (1922-2022) ve a commemorar el centenari de la inauguració del camp de futbol de Vista Alegre, on van jugar la Unió Esportiva Girona vuit anys i el Girona FC durant quaranta, fins que el 1970 es va traslladar a Montilivi. Vista Alegre és sinònim de futbol perquè en aquells anys hi jugaven els millors jugadors de les comarques gironines. Però d’un futbol molt nostre, més casolà, un futbol que feia vibrar l’afició, que estava al damunt dels jugadors. Pel que en parlen els protagonistes d’aquest llibre, destaca sobretot aquella imatge de camp sempre ple, de públic al damunt dels jugadors, de gent entregada a uns colors, amb olor de brandi i fum de puro, de Sloan i Varon Dandy, amb uns futbolistes que majoritàriament eren de casa i se’n sentien, que sabien que el Girona era un aparador i per això molts van acabar defensant la samarreta del Barça o d’equips de la primera divisió. Anar a Vista Alegre els diumenges era com una litúrgia. S’hi anava a peu i es veia la corrua de gent pel carrer del Carme que desembocava al camp. Abans, molts paraven al Ven y Ven d’en Pablito i la Ramona o el Gamito, els bars propers. S’hi anava amb temps, al futbol. I després hi havia parades, una de les quals, a l’American Bar de la Rambla, més conegut com a can Montaña. Sobta veure com en els anys 50 i 60 la gent es mudava per anar a futbol. El llibre, coordinat per Àngel Madrià, s’obre amb un pròleg de Joaquim Nadal i una introducció històrica de Josep Clara Resplandis, abans de setze entrevistes a divuit jugadors; a un expresident, Benjamí Colomer; un massatgista, Ricardo Soley; un periodista, Narcís Planas, i un àrbitre, Pere Canaleta. Hi ha també tres cròniques sentimentals, de Josep Clara, Josep Maria Fonalleras i Jordi Bosch Molinet, i un record per a un munt de personatges imprescindibles, d’Emilio Aldecoa a Lluís Pujolràs, de Jaume Curbet als germans Curta, de Lluís Coll a Narcís Codina, sense oblidar els històrics del Girona FC. Ni Salvador Creixenti i Pablito, els fotògrafs sempre presents. Un llibre ple d’anècdotes i amb un àlbum fotogràfic memorable. Una gran feina per recordar d’on venim i què vam ser. Un llibre imprescindible per als aficionats al futbol i per als que no ho són però s’estimen Girona.
