Borrell, sou i pensió

Heu entès ara per què es va disfressar de militar l’Alt Representant de Seguretat i Exteriors de la Unió Europea fa vuit dies per inaugurar un campament militar a Polònia? Des del dia que ho va fer donava voltes a les raons profundes que devien portar Borrell a presentar-se amb una sahariana militar. Era només per tornar a triomfar a les xarxes. “Nasío pa matà!”, escrivia Bozzo. “Es pot ser més ridícul?”, preguntava Eugeni. “Es creu Napoleó, no hi ha cap més explicació”, piulava Baños. “Diplomàcia i militarisme és un oxímoron”, assenyalava One of Hus. També ho feia ras i curt Sóccatalásiosi: “Més ridícul i no neix.” Com li deia By Junkie: “Aquest impresentable ens portara a la guerra.” I encara més Mamónides: “El general Bum Bum.” Era, ja es veu, entrenament seu i esfondrament de l’enemic. Com que per la guerrera militar ja li han dit de tot menys senyor, tenia preparat el fetge perquè es fes públic que el sou mensual de vint mil euros que cobra és compatible amb una pensió com a exdiputat europeu, que també cobra. I la cobra bo i sabent que surt d’un fons que està fallit i que haurà de ser rescatat un dia d’aquests pel Parlament. Hi ha parelles d’edat que no es casen perquè perdrien la pensió de viduïtat. En canvi, a Borrell n’hi ha tocat una que és compatible amb un sou de 20.000 euros al mes. I tampoc és perquè la carrera política del raier sigui curta com la d’un futbolista, que ell ja n’ha fet 75.