Opinió

De set en set

Els periodistes i el català

Si vostès llegeixen aquest article sense cap patinada ortogràfica és gràcies al fet que hi ha un equip de correctors de català –en aquest diari i en tots els mitjans de comunicació– que afortunadament cobreixen les mancances lingüístiques dels que hi escrivim.

El català que es fa servir als mitjans, i especialment a la ràdio i a la televisió com a mitjans de masses, hauria de tenir un nivell molt més alt. Periodistes com per exemple Joaquim Maria Puyal –amb l’esfèrica i la bimba– són un exemple de fins a quin punt els mitjans poden contribuir a apujar el llistó col·lectiu de l’exigència lingüística.

Però fa temps que el català està perdent llustre als mitjans de comunicació, la llengua dels periodistes s’empobreix per moltes raons; òbviament perquè s’empobreix a la societat, perquè hi ha una interferència massiva del castellà i de l’anglès, i sobretot perquè els periodistes no són prou conscients del seu paper de referents lingüístics. O no en són conscients a les facultats de periodisme, on només s’imparteix una assignatura de català (6 crèdits d’un total de 240 del grau) que, a més, és optativa.

Tot això ho recull l’informe El deure dels periodistes amb la llengua, elaborat per Pol Cervera, que aquesta setmana ha publicat l’Observatori Crític dels Mitjans del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Diversos correctors lingüístics i periodistes reflexionen sobre com s’està degradant la qualitat del català als mitjans i coincideixen en un punt: la responsabilitat dels comunicadors és clau, els periodistes són una “autoritat lingüística” i haurien d’actuar com a tal. Ja tenim un propòsit per a l’any nou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.