L’Empordà, capital Dublín

Fetus van aprendre la lliçó del mestre Arnella a Sota, cavall i rei (2021) i, un any i mig després, ja passegen pels escenaris La serra dels perduts (2022), editat pel seu segell de sempre, Bankrobber. Divendres passat al Teler de l’Ateneu Popular Coma Cros, en el marc del 17è Circuit Folc, el quartet baixempordanès va recórrer pràcticament tot l’univers, entre històric i mític, del nou disc. Carboners, espigoleres, dones revoltades, bandolers i el sabater d’Ordis. L’àlbum aplega una munió de personatges entre les Alberes i les Gavarres –amb una incursió puntual a Barcelona, El rebombori del pa– i en musica les gestes.

Al punk i al rock de garatge habituals, ara s’hi sumen aires irlandesos. Les incorporacions de Carles Belda (acordió) i Ricard Ros (sac de gemecs i flautes) amoroseixen el so estripat i els brams marca de la casa i reforcen l’aroma tavernari de peces com ara Les rondes del vi i Cavallers de la taula rodona i l’oda a la xefla El mite de la taverna. Un directe renovat, més potent, ballable i, fins i tot, juganer: entre la llegenda de Lo comte Arnau i la rebel·lia de la llagosterenca Isabel Cinc Hores, hi va haver espai per a un Virolai diatònic. La recta final la va encetar el Romanço d’en Quico Sabater, la peça que fins ara obria els concerts, i va continuar amb l’himne arnellià És ara, amics, és ara i l’aclamada i accelerada Somni barceloní. La inspiració irlandesa es va fer del tot evident a Estel roig, en què manlleven la melodia de Dirty Old Town, popularitzada pels Dubliners, primer, i els Pogues, després. Es van acomiadar, com és habitual, amb El naixement, l’única concessió a L’epicentre del fangar (2017).

Salt, la Bisbal, Dublín, tant se val; a tot arreu les cançons emocionen, agermanen i mantenen viu el llegat d’un poble. Fetus ho han tingut sempre clar i el concert de la Coma Cros va ser una nova constatació que la fusió de tradició i esperit rocker és, tant en disc com en directe, una carta guanyadora.