21 dies

21 dies per canviar d’hàbit i mantenir el català en totes les converses. Aquest és l’objectiu de la campanya que aquests dies veiem a Santa Coloma de Farners. En trobem cartells, banderoles, difusió a xarxes. Una iniciativa que té per objectiu fer-nos reflexionar sobre l’ús que fem de la llengua quan ens adrecem a un desconegut o a una persona que d’entrada no parla català.

L’estadística ens diu que 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua, és a dir, abandonen el català quan algú els parla en castellà. Aquesta conducta és nefasta per a la supervivència del català. Fa que desaparegui de tots els espais. Que es percebi com una llengua innecessària. Dificulta que els qui encara no el parlen el puguin aprendre i practicar. Cal capgirar aquest hàbit. El repte és clar, senzill i possible. Els experts consideren que 21 dies és el temps que es necessita per canviar un costum, per això l’envit té aquesta durada. Provem-ho. Hem de deixar l’acomplexament lingüístic i utilitzar els nostres drets com a catalanoparlants.

La llengua està en perill si no l’usem. Les dades mostren que, si no reaccionem ara, la llengua catalana podria desaparèixer. Està en un alarmant retrocés històric. En només 15 anys, el català ha perdut més de mig milió de parlants i actualment és una llengua greument amenaçada. Carme Junyent, lingüista i professora de la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i fa recerca sobre les llengües de la immigració a Catalunya, ens diu: el català fa molts anys que recula. Se’ns mor, i això també és culpa de la nostra deixadesa.

La lingüista publica El català depèn de tu, on fa un diagnòstic molt crític de l’estat de la llengua: Sense la solidaritat dels parlants de l’idioma dominant, ho tenim molt complicat. Junyent té la capacitat de generar debats intensos i fer-ho sempre des del rigor acadèmic i amb dades a la mà. Creiem-nos que viure plenament en català també depèn de nosaltres.

Aquesta campanya serveix de punt de partida per mantenir una actitud en el nostre tarannà diari. Hem de fer possible que el prestigi que té la nostra llengua en cercles culturals es reflecteixi en l’ús quotidià principalment dels joves. Capgirem la tendència a canviar d’idioma en el nostre propi país mantenint la parla catalana.