Trosset a trosset

Fa uns dies, en aquest mateix espai, ens compadíem dels grecs que es poden estar fent il·lusions amb el retorn dels marbres del Partenó que exhibeix des de fa dos segles el British Museum, després que s’hagin fet públiques unes negociacions “secretes” entre Antenes i Londres per trobar una solució pactada a un dels saqueigs patrimonials més famosos de l’era colonialista. El govern britànic, pressionat per la Unesco i tot, ho té cada vegada més cru per continuar marejant la perdiu amb allò tan cínic que hi ha llegats culturals que pertanyen a tots i a ningú en concret per retenir al seu territori el material artístic espoliat. I més després que el Vaticà acabi de moure fitxa: el papa Francesc ha anunciat de sorpresa que repatriarà tres fragments arrencats del monument més emblemàtic de l’Acròpolis, conservats als museus de la Santa Seu des del segle XIX. El penúltim papa, Benet XVI, es va negar en rodó a lliurar-los. Bufen nous vents: aquest any també hem vist que un museu de Sicília renunciava al seu trosset de Partenó. Mentrestant, però, hi ha un munt de museus europeus més que en tenen escultures (cap en la proporció del British) i que fan com els nens petits: tapant-se els ulls es pensen que ningú els veu. El Louvre de París, per exemple.