Pacte de pau amb la naturalesa

S’ha tor­nat a asso­lir un acord històric, aquesta vegada per pro­te­gir la bio­di­ver­si­tat: cimera COP15 tan­cada dilluns a Mon­treal. Tots els 195 països par­ti­ci­pants tret de la República Democràtica del Congo han deci­dit pro­te­gir el 30% de les zones ter­res­tres i aigües con­ti­nen­tals, cos­te­res i mari­nes del pla­neta i res­tau­rar-les de la seva degra­dació d’aquí al 2030. Per a finals de la dècada es pretén mobi­lit­zar 200.000 mili­ons d’euros anu­als a través de recur­sos públics i pri­vats i les naci­ons riques accep­ten aug­men­tar els flu­xos mone­ta­ris cap a les precàries –que són les que més bio­di­ver­si­tat pre­ser­ven– des dels 20.000 mili­ons d’euros anu­als pre­vis­tos el 2025 fins a 30.000 mili­ons el 2030 (la RDC exi­gia un fons específic més ele­vat tenint en compte que pos­se­eix la segona selva tro­pi­cal més gran del món). És la pri­mera vegada que s’arriba a un com­promís per abor­dar de manera con­junta el sos­te­ni­ment dels eco­sis­te­mes i ara caldrà obser­var com s’aplica atès que l’acord no és vin­cu­lant i atès també el fracàs abso­lut del seu ante­ces­sor, sig­nat el 2010. En tot cas, aquest pacte de pau amb la natu­ra­lesa, com he estat ano­me­nat emfàtica­ment, és neces­sari i de com­pli­ment urgent perquè la pèrdua de la diver­si­tat com­porta greus i cone­gu­des con­seqüències: més d’un milió d’espe­cies ani­mals i vege­tals es tro­ben en risc d’extinció i el futur de l’espècie humana també està en perill. Tenim un full de ruta que els experts con­si­de­ren de mínims, però hi haurà la sufi­ci­ent volun­tat política per posar fi al sis­tema depre­da­dor que ens porta a des­truir allò que ens dona vida?