Pacte de pau amb la naturalesa

S’ha tornat a assolir un acord històric, aquesta vegada per protegir la biodiversitat: cimera COP15 tancada dilluns a Montreal. Tots els 195 països participants tret de la República Democràtica del Congo han decidit protegir el 30% de les zones terrestres i aigües continentals, costeres i marines del planeta i restaurar-les de la seva degradació d’aquí al 2030. Per a finals de la dècada es pretén mobilitzar 200.000 milions d’euros anuals a través de recursos públics i privats i les nacions riques accepten augmentar els fluxos monetaris cap a les precàries –que són les que més biodiversitat preserven– des dels 20.000 milions d’euros anuals previstos el 2025 fins a 30.000 milions el 2030 (la RDC exigia un fons específic més elevat tenint en compte que posseeix la segona selva tropical més gran del món). És la primera vegada que s’arriba a un compromís per abordar de manera conjunta el sosteniment dels ecosistemes i ara caldrà observar com s’aplica atès que l’acord no és vinculant i atès també el fracàs absolut del seu antecessor, signat el 2010. En tot cas, aquest pacte de pau amb la naturalesa, com he estat anomenat emfàticament, és necessari i de compliment urgent perquè la pèrdua de la diversitat comporta greus i conegudes conseqüències: més d’un milió d’especies animals i vegetals es troben en risc d’extinció i el futur de l’espècie humana també està en perill. Tenim un full de ruta que els experts consideren de mínims, però hi haurà la suficient voluntat política per posar fi al sistema depredador que ens porta a destruir allò que ens dona vida?