Adeu a les televisions espanyoles?

Quan la BBC tremola, mig món s’angoixa. Especialment els mandarins de la tele. Aquest mes el director general de la BBC, Tim Davie, llançava un míssil de llarg abast. Davant la Royal Television Society de Londres anunciava que els canals de ràdio i televisió de la corporació s’anirien tancant per donar pas a serveis únicament en línia (online-only service). La revolució digital en xarxa amenaça també els vells imperis del broadcast. A Catalunya, alguns comentaristes ja parlen de si caldria dir adeu a TV3. Caldrà? El nou consell d’administració de la CCMA s’afanya a implantar un pla estratègic que aspira a la “refundació” de la corporació i poder fer front a l’allau d’ofertes procedents d’Espanya i en espanyol.

La qüestió que plantejo és si la revolució audiovisual en xarxa no afectarà les televisions convencionals d’origen espanyol i en espanyol que avui colonitzen l’espai del català en una proporció entorn del 80% a Catalunya i de més del 90% al País Valencià i a les Illes Balears. Si els canals espanyols de la TDT van derivant cap a ofertes de continguts en línia, ¿no es podria albirar un canvi en l’ecosistema d’usos audiovisuals més favorable al català i segurament també a les opcions sobiranistes, en la mesura que les dues qualitats semblen determinar l’elecció de canal?

En efecte, una investigació recent així ho verificava. Investigadors en comunicació –Marçal Sintes, Joan-Francesc Fondevila i Gaspar Berbel– han publicat enguany un estudi a la Revista Española de Investigaciones Sociológicas on demostren l’estreta correlació a Catalunya entre l’opció sobre la independència i el seguiment de canals televisius. Partint de les teories de l’exposició selectiva, els autors apliquen diferents mètodes d’anàlisi al període 2015-2020 aprofitant i creuant les dades disponibles del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Els resultats, no per previsibles, són menys contundents: els canals amb més televidents independentistes eren TV3 –un 75% s’informaven pel canal públic català– i C33, seguits pel C3/24 i el privat 8TV; per contra, els teleespectadors unionistes s’apuntaven, per aquest ordre, a TVE1, A3 i T5, entre d’altres. Entre els elements de més pes a l’hora de predir si una persona s’informava a través de TV3, en destacaven dos de preferents: declarar-se independentista i haver escollit el català a l’entrevista del CEO. Els investigadors ho remarquen bé en les conclusions: la posició sobre la independència i la llengua són els factors més determinants en l’elecció d’una cadena de televisió a Catalunya.

Aquest estudi ve a confirmar el que uns i altres intuïen, i és la centralitat de TV3 –i en general dels mitjans de la CCMA, amb Catalunya Ràdio al davant– en tot el Procés donant veu i pantalla a les vindicacions i accions del moviment independentista. Només cal recordar la cobertura dels fets excepcionals de l’1 i el 3 d’octubre de 2017, dels plens del Parlament en les sessions de la declaració d’independència o de les reaccions populars a la sentència del Suprem contra els líders independentistes.

Tanmateix, el que m’interessa destacar aquí és l’altra cara de la moneda, és a dir, el suport incondicional a l’unionisme de la gran majoria de canals presents a Catalunya. Si tenim en compte que entorn d’un 70% de les audiències dels informatius i de l’infotainment a Catalunya sintonitzen les cadenes espanyoles i en espanyol, salta a la vista que el suport a les posicions unionistes, defensades per les cadenes espanyoles, ha estat sempre majoritari. I la gran pregunta: davant d’aquest paisatge televisiu que ens han imposat fins avui els governs de Madrid des de la Transició, ¿era imaginable un imaginari a Catalunya favorable a la independència, i hegemònic? És imaginable avui? Amb l’actual correlació de forces en pantalla em sembla improbable. Per això cal preguntar als dirigents independentistes com pensen aconseguir una majoria independentista, ni que sigui del 55 %, amb l’herència mediàtica de la “unitat de destí”, abonada durant dècades, dia a dia, des de les pantalles del totpoderós duopoli espanyol. Potser la revolució audiovisual de les xarxes ajudarà a dir adeu al duopoli i a pal·liar la inhibició dels governs catalans davant la continuada invasió de canals espanyols i en espanyol.