Coses que no haurien de passar

I si ningú no se n’hagués assabentat? Si no hagués estat per algú que va avisar la PAH Girona-Salt, aquesta història hauria acabat de la pitjor manera per a les 18 persones afectades, 10 adultes i 8 menors d’edat. Hi ha hagut pressa i deixadesa per part de l’administració pel que ens expliquen. Pressa perquè el dimecres 21 els comuniquen que el divendres 23 han de sortir de l’alberg de Girona, que tanca les seves portes fins al 8 de gener per vacances dels treballadors. Deixadesa perquè l’Ajuntament estava informat des de feia mesos d’aquesta previsió i no havia ofert cap alternativa a les famílies que s’hi allotgen –víctimes de desnonaments–, que durant unes hores s’han vist al carrer amb els seus fills. Són dies estranys, aquests que volten el Nadal, tothom preocupat amb els seus plans, les seves compres, els seus àpats; és ben fàcil que algunes notícies passin desapercebudes, més encara, que alguns fets no arribin ni a notícies. Per sort –volem dir per l’experiència i els contactes d’anys de lluita–, la PAH va reaccionar amb diligència i va moure els dos canals possibles: el de la denúncia pública i el de la pressió i negociació per buscar una solució que realment existia: per a tothom s’ha trobat lloc en diversos equipaments a altres localitats i se’ls ha garantit el retorn a Girona el dia 8. Llavors, per què qui intenta refer la seva vida i superar la vulnerabilitat sobrevinguda ha de patir tantes hores de preocupació i angoixa? L’Ajuntament no hauria pogut reaccionar abans? Coses que no haurien de passar i que no passarien si les prioritats fossin les que han de ser.