A tu, dona

A tu, dona, que et van ensenyar molt bé a fer-te petitona. A tu, dona, que calladeta estàs més guapa, mira, a veure si te’m tapes, que se’t veu massa la pell, i de pedra és la muntanya però no l’home. Tu, que encara ets invisible en mitja Terra. A tu, dona, que com més lliure més gossa, que vas néixer en captiveri, on ta mare és la culpa i el teu pare l’adulteri, no siguis tossuda, no donis regnes a la teva llibertat, vigila amb les teves inquietuds, escolta bé la teva conformitat, més sola estaràs com més amunt t’enlairis. Aquesta lletra punyent amb melodia deliciosa despullada d’artificis és la traducció de la cançó A ti, mujer, de la gran India Martínez, publicada aquest 2022 dins l’àlbum Nuestro mundo. Me la va fer escoltar la Mireia, un dia que feinejàvem per casa. En percebre les primeres notes, ella ja tenia els ulls humits i a mi l’esgarrifança em va recórrer el cos de cap a peus. Amb la Mireia ens vam quedar petrificades i emocionades a parts iguals. Els segles de patriarcat han fet més mal del que podem arribar a pensar. Més que d’empoderament, aquest tema és de lluita des del dolor, de rebuig contra el masclisme que encara impregna la humanitat, de crítica descarnada a la negació femenina. Una crida a l’emancipació definitiva. A ti, mujer és una cançó que clama, que crida, que es baralla amb la realitat imposada i que cura regenerant veritats. I té un videoclip en què la cantant primer surt vestida de núvia dins un capoll de tul davant d’un mar calmós, i acaba com la van portar al món rere una gàbia de reixes. Però amb una mirada fosca de fúria que et quedarà gravada a la retina durant molt de temps.