Continuem sortint a les notícies

Si em provoques m’escalfo i al final sortiràs a les notícies. Fa uns anys una jove maltractada va acudir a la Guàrdia Civil en demanda de suport, però les eines existents aleshores no van impedir que el vaticini es complís i acabés impresa, ja sense veu, com a protagonista assassinada. I ara? Què passa vint anys després? Hem de reconèixer que les darreres informacions d’una brutal contundència –dotze dones han perdut la vida en menys d’un mes– sorprenen menys que no esgarrifen. Titular del maig del 2021: “Sis víctimes mortals en una setmana.” Què falla potser és una pregunta retòrica perquè la resposta la coneixem: el sistema, la necessària i efectiva empara a qui pateix violència masclista fins i tot quan s’atreveix a denunciar-ho i hauria de poder deixar enrere temors i malsons. Sabem que hi ha moltes agressions que romanen ocultes per diferents factors, un dels quals la por provocada per la destrossa psicològica que impliquen els cops físics i emocionals, i en aquest vessant cal esmerçar més esforços, però no és de cap manera admissible que un cop ella ha fet el pas continuï sortint a les notícies. Com es fa la valoració de riscos? Per què de les 51.790 sentències per violència de gènere dictades el 2019 tan sols en 2.152 casos els jutjats van realitzar aquesta valoració que permetria afinar les mesures de protecció? Falten dispositius telemàtics per impedir que es trenqui l’ordre d’aïllament? Es tenen en compte els informes dels serveis socials? Quina responsabilitat és atribuïble a aquells que des de les tribunes propaguen el negacionisme?