Aquest 2023 us desitjo Cultura!

Feia temps que tenia ganes de veure El llarg dinar de Nadal, una peça teatral del nord-americà Thorton Wilder adaptada per la companyia La Ruta 40. Un whatsapp d’aquells que no t’esperes, que no et reclama ni t’interromp a hores intempestives, un whatssapp d’aquells que t’alegren, de part d’una bona amiga, em convidava a veure l’obra el passat 30 de desembre a La Planeta de Girona. Quin regal més bonic per acabar l’any! Entrades exhaurides per veure un espectacle estrenat l’any 2014 a El Maldà de Barcelona, i que nou anys després encara se segueix programant. Ho pressentia. Ara, després de veure-la, ho entenc. Tots els elogis que pugui rebre aquest premiat muntatge teatral se’ls mereix. Minuciós, tendre i punyent alhora. Un muntatge aparentment senzill que explica la història d’una família a través de 90 dinars de Nadal que ens situa davant d’un mirall i ens fa veure a nosaltres mateixos i les nostres pròpies històries familiars. I al capdavall, no és això el teatre? No serveix per a això el teatre? Per veure’ns-hi reflectits? I encara una altra idea que he deixat plasmada durant el 2022 en aquesta columna i en la qual seguiré insistint aquest any: quina animalada matar els muntatges teatrals en poc temps! Cal que fugim d’aquesta voràgine actual amb muntatges teatrals que moren ràpidament i apostem per acompanyar les companyies perquè creïn a foc lent. Tancava el 2022 a Girona assaborint una joia teatral de l’any 2014 i donava la benvinguda al nou any a Lloret amb un altre espectacle, en aquest cas musical, de gran nivell. Organitzat per la Confraria de Sant Elm, a la petita ermita dels Sants Metges, situada al centre de Lloret, vaig gaudir d’un concert extraordinari. La mezzosoprano Titon Frauca, a l’orgue Sílvia Castillo, al violí Natalia Ursataia i a la viola Vitalii Karpov, i els poemes recitats per Conxa Alférez, van oferir al públic un magnífic espectacle. Tancar i obrir l’any amb dues activitats culturals de primer nivell, hauria de ser un bon presagi per al 2023, no? Així ho desitjo. La Cultura, i això ho tinc clar, és estratègica, és clau per a la salut de la població, essencial per conviure. A la suma de desitjos que estem veient aquests dies pel nou any que ara encetem, desitjo un any en què els que tenen capacitat de decisió entenguin que la cultura suma, i que ho portin a la pràctica, amb pressupostos que ho demostrin. Feliç 2023!