Les campanes de Schrödinger

Les campanes, tant les litúrgiques com les civils, han perdut bona part de la funció comunicativa per a les quals van ser penjades dels temples religiosos. Enllà de tocar quarts i hores, les campanes han servit des de temps immemorials per a molts usos. Toquen a missa amb trenta-tres campanades ràpides i enèrgiques (no fos cas que ningú es descuidés d’acudir a l’ofici) i toquen per donar inici a festes populars. Toquen a mort quan hi ha una defunció i toquen a trillo per celebrar un bateig o un casament. Toquen a l’àngelus i, fins i tot, repiquen per avisar que s’ha produït un incendi. Aquesta forma de comunicació, però, ha anat quedant obsoleta al llarg dels anys i, en molts casos, en desús. Ara les campanes són un reducte romàntic que a vegades és vist com un patrimoni a protegir perquè no desapareguin del nostre paisatge sonor. Cada estiu hi ha la notícia d’algun poble empordanès aixecat en peu de guerra perquè uns turistes vinguts de la metròpolis no poden dormir a causa del toc de campanes i exigeixen emmudir-les.

Els peus dels campanars ara són l’escenari habitual d’aquells que volen celebrar l’entrada d’un nou any amb el repic de les campanes. Ho van fer centenars de gironins diumenge passat a la catedral de Girona, tot i que alguns es van quedar amb un pam de nas. Segons diversos testimonis recollits a les xarxes socials, les campanes no van sonar i el ritual de menjar un raïm a cada repic va quedar frustrat. Uns altres testimonis, en canvi, asseguraven que sí, que les campanes van repicar amb tota normalitat. En què quedem? Van tocar o no van tocar, les campanes de la catedral? Podria ser que haguessin tocat i no haguessin tocat a la vegada, a la manera de l’experiment quàntic del gat de Schrödinger? L’explicació és molt més prosaica i la va revelar TV3. Aquells que es van congregar a la plaça dels Apòstols, al lateral de la catedral, les van sentir clares i nítides. Els que es van situar a les escales de la catedral, en canvi, no les van sentir encara que tinguessin una oïda canina. Segons Gustau Torres, tècnic de la catedral, l’acústica de cada lloc explica les diferències. Misteri resolt. Tothom cap a casa, que aquí no ha passat res. Per cert, el repic manual de campanes és, des de la tardor passada, patrimoni immaterial de la humanitat. Al final això del toc de campanes tindrà més importància que no ens pensem.