opinió
Un crim a Cruïlles
Ara bé, aquí ens cal subratllar els valors del llibre
“El veritable deixeble és el que supera el mestre.” Aristòtil pensava així en veure com havia desenvolupat les idees de Plató. La seva sentència és una de les bases del progrés humà. I és el mateix pensament que vam tenir al monestir de Cruïlles un dissabte del desembre passat amb la Pilar, companya d’escola, de facultat i, durant uns anys, de claustre. Totes dues, juntament amb l’Àngels, impartíem les matèries de socials quan vam tenir en Sergi Rexach d’alumne. D’això no fa tants anys. Ara en Sergi és un jove historiador que, seguint la seva vocació, acaba de publicar el primer llibre. El nostre alumne ens ha superat, i l’orgull amb què nosaltres el vam acompanyar el dia de la presentació a Cruïlles no ens el treu ningú. Així és la nostra feina, també vocacional: plantem llavors.
El llibre d’en Sergi porta per títol Els monjos del monestir de Sant Miquel de Cruïlles i la justícia: crònica d’un assassinat fallit (1353). La cúria episcopal de Girona a l’edat mitjana. És el resultat del TFM en cultures medievals i va ser tutoritzat per la Dra. Rosa Lluch i el Dr. Elvis Mallorquí. Si sou seguidors de Crims, del periodista Carles Porta, trobareu el resum de la història en un pòdcast del programa. Ara bé, aquí ens cal subratllar els valors del llibre.
El mèrit d’en Sergi no és haver descobert un cas de novel·la negra, sinó convertir l’episodi en el pretext per endinsar-se en un terreny erm de la nostra historiografia: la justícia eclesiàstica de l’edat mitjana. El treball ens permet iniciar-nos en el funcionament de la cort judicial episcopal a partir d’un manuscrit no treballat anteriorment i que es troba a l’Arxiu Diocesà de Girona. En les primeres pàgines del llibre trobem els objectius de la recerca, la metodologia i les fonts consultades. La descripció del crim ocupa les pàgines centrals. Més endavant, entrem en els detalls del procés. En la transcripció de les declaracions dels testimonis rau un altre punt d’interès: la utilització de la llengua viva (el català medieval), una mina per als filòlegs.
Felicitem en Sergi i la seva família. Sense el seu suport no tindríem un jove brillant que, contra corrent d’avui dia, opta per llegir documents escrits en llatí i català antic, on se’ns demostra que el passat encara pot amagar moltes lliçons.
