El voraviu
Aigua per a un any!
És la que hi ha als embassaments si no pacten pluja en el pressupost, és clar!
En boscatges de l’Empordà, la Selva i el Gironès s’han trobat clapades de bolets aquestes festes. Fora temps i molt escampades en un any en què feina hi ha hagut per fer-ne una menjada a la tardor. El meu cunyat Nando, una autèntica fura, ha donat un cop d’ull a l’escarlatera, però ni la cara d’un. El sotabosc és sec com una roca. Com toca, després de l’any més càlid i sec del segle. A veure on arribem! Amb prou feines fa una mica de rasca durant unes hores a la matinada. Si cap al migdia t’esterrosses en un banc assolellat i fas una estona el llangardaix, ben aviat et sobrarà alguna peça de roba. El termòmetre no triga a superar els 20 graus. Tot l’hivern com estiuet de Sant Martí. Ja han passat els Reis i encara és hora que hagi glaçat, el que es diu glaçar, un sol dia (fora del Pirineu i el Prepirineu). Tinc un roser de pitiminí que no està florit com a la primavera, però déu-n’hi-do, i que encara poncella, distret com està amb un temps que no li quadra. El gram, que fa setmanes que groguejaria i seria sec en quatre dies, és verd com les fulles de fora d’un enciam llarg. Als embassaments, hi queden 210 hectòmetres cúbics d’aigua (un 31% de la capacitat). A l’octubre estàvem al 36% i el novembre del 2021, al 67%. Consumim 1 hectòmetre al dia i les dessalinitzadores n’aporten cinc al mes si funcionen a tota màquina com ara. Amb un any com el que hem passat, queda aigua per a un any! Si no pacten pluja en el pressupost, és clar!
