El voraviu
Aragonès no regala res
Què més pot sumar-hi a la imatge de l’independentisme còmplice?
Som Alícia al país de les meravelles. O la mongetera màgica, si voleu. I ens enfilem amunt dia a dia, ara amb la cimera hispano-francesa de Barcelona del dia 19. Apa, tots a predicar als quatre vents sobre la coherència. Ara som molt coherents perquè som a missa i repiquem. Com si no sabéssim que el que no pot ser no pot ser i a més a més és impossible. Què té d’unitària, des del punt de vista independentista, una manifestació en què el govern independentista del país no hi serà, perquè serà just una part visible i formal d’allò contra el qual ens manifestem? Malament rai, si recomencem empassant i fent empassar mentides podrides. No invento res. És la portaveu Patrícia Plaja qui ha explicat que Aragonès serà a la cimera (decisió que es va prendre bo i abans de negociar l’espai de participació), perquè “no ha de regalar espais que li pertoquen”. Ha deixat clar que són dos actes diferents i que “l’independentisme ha de ser arreu” i que el govern no serà a la manifestació. En què quedem, mestressa? No ha de ser arreu, l’independentisme? No és independentista el govern? I si el govern independentista no hi és, com podem vendre que és unitària? No n’hem tingut prou, de mentides? Què vol dir que no ha de regalar espais que li pertoquen? El govern ha triat anar a una cimera contra la qual el seu partit es manifesta per no regalar res a qui? Què més els pot regalar que la imatge de l’independentisme còmplice?