Creativitat ofuscada

Haver tingut relacions sentimentals amb una escriptora, un poeta o un cantant (o un escriptor, una poetessa i una cantant) pot desembocar en situacions delicades, no volgudes per la part de la parella que ni escriu ni canta ni verseja. Es pot donar el cas –la història en va plena– que el creador (en podem dir així) intenti retornar a la vida, a través de la força de la paraula, aquell amor que s’ha esllanguit. O que lamenti la pèrdua amb un aire elegíac. Però també pot passar a l’inrevés, que la pròpia capacitat creativa el dugui a desenvolupar els mecanismes de venjança. En tenim dos exemples recents, el de Shakira i el de Vargas Llosa. Fins ara, la cantant colombiana, en les seves darreres produccions discogràfiques, havia estat més o menys subtil, però el seu sistema planetari no parava de girar al voltant de l’astre (és una metàfora, que consti) que era objecte de les queixes i els retrets amorosos. Ara, en l’última cançó que ha editat, es deixa anar pel pendent de la rima antipiqueriana. Beu de la millor tradició de l’amant abandonat (o abandonada) i carrega amb bala contra la nova relació del futbolista, a qui considera amb unes virtuts molt inferiors a les seves. Res de nou sota el sol. El problema és quan el nivell literari no és el d’un sirventès de Guillem de Berguedà, posem per cas. Shakira comença amb un “mastica y traga pa’que no pique” i avança després amb rimes molt dubtoses (poc més que rebles) a partir del cognom de l’ex (sense accent, això sí). I diu: “mortifique”, “suplique”, “critiquen” i “salpique”. Serà un èxit, però he llegit revenges molt més elaborades.

És probable que Vargas Llosa elevi el to si finalment escriu una novel·la sobre la seva vida amb Isabel Preysler. El que ja coneixem, però, (el conte que va publicar fa tres mesos) no sembla que vagi en la línia de Conversación en la catedral. El narrador diu que es va enamorar no pas romànticament, sinó a causa de “la pichula”, que és aquell òrgan masculí “que ya no me sirve para nada, salvo para hacer pipí”. Els desenganys obnubilen la creativitat, l’ofusquen.