Mentre no em posi la mà a sobre

Té por de la parella de la seva filla i pensa que la seva filla també té por i encara més de reconèixer què li pot passar. Per ara només diu: “Mentre no em posi la mà a sobre…” i no vol presentar denúncia perquè creu que ho sap portar. El que està portant és una relació de crits i menyspreu que s’expressa en privat i en públic, tan segur està ell de la força de la seva raó. La mare, que viu en una altra comunitat autònoma, ha tornat de les festes de cap d’any ben angoixada perquè una veïna l’ha advertit: “Emporti’s la noia amb vostè, aquí ho passa malament, sovint la sento plorar.” No ho ha aconseguit; li va proposar passar juntes uns dies i ella li va contestar que amb qui s’havia d’estar era amb el seu home; la mare veu la filla anul·lada per la constant humiliació psicològica i no sap com ajudar-la. De la mateixa manera que existeix la figura de l’agressor persistent, també hi ha víctimes resistents –a causa de la seva vulnerabilitat social, econòmica, emocional– a separar-se’n, ja que se senten totalment dependents d’ell o temen amb fonament de causa una reacció encara més violenta si s’escapen del seu domini. Aplaudim les mesures que s’estan proposant aquests dies per fer front als crims masclistes i en remarquem dues en especial: l’augment dels dispositius de seguiment telemàtic –les polseres poden salvar vides– i la difusió de campanyes de sensibilització potents, perquè s’ha comprovat que de vegades la dona maltractada i el seu entorn tendeixen a minimitzar els riscos o no disposen de recursos per afrontar-los, com és el cas que avui expliquem.