L’agenda impossible

Les atu­ra­des del sec­tor sani­tari, edu­ca­tiu i del taxi –la de lle­trats judi­ci­als es diluirà en la len­ti­tud de la justícia– mar­quen la set­mana. Pel dal­ta­baix que implica per a les famílies l’alte­ració de la nor­ma­li­tat docent o sanitària, i pel per­cen­tatge del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat que impli­quen Salut i Edu­cació, els dos grans àmbits de des­pesa. Qual­se­vol des­blo­queig passa per l’apro­vació d’un pres­su­post que cada cop té més impro­ba­ble l’apli­cació durant el pri­mer tri­mes­tre i que ja pren caire de comèdia, amb el PSC exi­gint exe­cu­tar obres a la B-40 per creure’s la comissió d’estudi que en pro­posa el govern i ERC des­qua­li­fi­cant la rebaixa de l’IVA ali­men­tari de Sánchez. És com qua­drar una agenda impos­si­ble. Com la dels met­ges, que no donen l’abast per la falta de recur­sos humans i econòmics, i els esdevé impos­si­ble com­plir el calen­dari de visi­tes o diagnosi que se’ls demana. Més i tot quan d’aquí a uns anys es jubi­la­ran 9.000 facul­ta­tius. El con­se­ller Bal­cells va adme­tre que tenien bona part de raó, en un pri­mer pas per des­blo­que­jar el con­flicte. Els mes­tres es quei­xen de la sobrecàrrega de tre­ball, la ines­ta­bi­li­tat dels interins i la manca d’acord en l’avançament del calen­dari. En aquest cas, Gonzàlez-Cam­bray i la seva tiban­tor amb els sin­di­cats agreuja el con­flicte. El sis­tema ja se’n res­sent, perquè baixa el nivell de català, cas­tellà, matemàtiques i anglès al final de primària i de secundària. La falsa pro­clama d’Ense­nya­ment que s’havia atu­rat el 25% de cas­tellà i altres engan­xa­des amb els docents enquis­ten l’enfron­ta­ment.

Però met­ges i mes­tres han ento­mat reta­lla­des i pandèmia sense dimi­tir ni “fer un Coll­boni”. Seguei­xen amb el que hi ha, en vaga o nego­ci­ant, però no s’exclou­ran d’una sani­tat o d’una edu­cació de la qual for­men part. Coll­boni o la nego­ci­ació del pres­su­post mos­tren que alguns par­tits ja només tenen al cap el calen­dari elec­to­ral, i mirar de pro­moure’s o debi­li­tar l’adver­sari, un càlcul que tam­poc no va pre­veure el govern en donar els comp­tes per apro­vats abans d’hora.