La inanitat del Mercantil

D’entre tots els edificis emblemàtics que hi ha a Palafrugell, destaquen els del Centre Fraternal i el Mercantil, presidint la plaça Nova (els palafrugellencs en diuen “plaça Nova”, sense l’article). Edificis construïts a finals del segle XIX, amb objectius semblants, l’oci i l’entreteniment, però actors diferents: la classe treballadora, en el primer cas, i famílies benestants, en el segon.

Més d’un segle després de la inauguració dels dos espais, la seva sort ha estat diferent. Mentre que el Fraternal va tirant endavant, és a dir, s’hi fan activitats, sobretot al teatre annex, i manté el servei de bar i restaurant, el Mercantil, inclòs en l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya i considerat bé cultural d’interès local, continua tancat des del 1989 (només s’hi han fet algunes remodelacions). L’Ajuntament n’és el propietari des del 2009. El 2013 es va crear un consorci per gestionar-lo conjuntament amb el Fraternal, però, des de llavors, no s’ha fet cap pas amb èxit, almenys evident, per donar vida a l’antic “casino dels senyors”, com era anomenat popularment el Mercantil. Ara, l’alcalde, Joan Vigas, m’explica que tot està gairebé a punt per deixar sense efecte aquell acord del 2013 i assumir, des de l’Ajuntament, la feina de tornar a obrir les portes del vell casino d’estil neoclàssic, testimoni d’una bona part de la història surera i cultural de la vila. Segons Vigas, amb una petita actuació, es podran obrir els baixos de l’edifici i convertir-los en una sala polivalent (una altra cosa seran els pisos superiors, amb problemes d’accessibilitat).

Com comentàvem amb una coneguda l’altre dia, no sabem què s’hi farà, però que s’hi faci alguna cosa ja, si us plau! L’alcalde em diu que aquest 2023 això serà una realitat; pel mig hi ha eleccions, així que ja veurem què passa. Sigui com vulgui, no és l’únic espai del poble que cal recuperar. Penso, per exemple, en l’antic Hospital Municipal, en desús com a tal des dels anys vuitanta del segle XX, tot i que va acollir alguns serveis fins al 1998.

A Palafrugell, com en altres municipis, hi ha deutes pendents pel que fa a la recuperació d’espais històrics. Sabem que les finances municipals sovint no donen per a més del que es fa, però, de vegades, potser només cal posar-s’hi una mica a cegues i, a poc a poc, trobar una solució.