La crisi dels oficis artesans

Tinc amics fusters, lampistes, mecànics, paletes, pintors o serrallers que treballen amb sentit comú i amb coneixement del que porten entre mans. Però això està a punt de canviar. Som al final d’una tradició de professionals que van començar d’aprenents a l’adolescència (quan ens iniciàvem al món laboral als 14 anys) i han esdevingut dignes representants del seu ofici. Molts dels amics artesans volten la seixantena i la majoria coincideixen que no tenen relleu, hi hagi fills o no. Hem malcriat unes generacions en les quals no s’ha prioritzat les feines manuals, com si ser ebenista o ferrer fos una feina de tercera, quan són oficis honorables amb què es pot guanyar molt bé la vida. Ahir aquest diari publicava una notícia positiva sobre la inserció laboral dels graduats en FP. Molt bé, però no tinc gens clar en quins sectors s’incorporen i la realitat és que als gremis esmentats hi falta mà d’obra i relleu. Hi ha altres professionals, com ara els tècnics que arreglen electrodomèstics, calderes i aparells mecànics. A vegades hi ha sort i trobes un entès competent que resol l’avaria, però gairebé sempre ja pots tremolar perquè la resposta és: “La peça o l’aparell s’ha de canviar.” Ni tan sols hi ha el pas d’intentar esbrinar quin és l’origen de l’avaria o si es pot resoldre amb el canvi de material i no en el seu conjunt. El periodista Mateu Ciurana és lamentava que a Caldes de Malavella fa temps que l’ascensor del CAP no funciona i que la resposta del servei tècnic és: “Hi ha una peça obsoleta que ja no es fabrica.” Som al cap del carrer. A casa ens passa amb el mecanisme hidràulic de la porta del garatge. L’empresa que ens la va instal·lar fa 26 anys, quan els hem consultat per veure què podíem fer ens han contestat dient que aquests motors ja no els reparen i ens han plantat sense donar cap alternativa. He buscat la marca i els fabricants són del país i m’han informat d’un parell de clients seus a l’entorn de Girona amb qui espero trobar solució, i a veure si no ho hem de canviar tot. Penso en un meu oncle mecànic que molt jovenet solucionava les avaries amb un ganivet i un filferro que sempre duia a la butxaca. Una habilitat manual que he vist en els amics que saben resoldre qualsevol enigma de la seva feina. És un capital que s’està perdent, no hi ha recanvi generacional. No s’han sabut explicar els oficis i estem davant un altre fracàs de la nostra societat.