Assaig de demagògia

Massa informacions cantelludes aquestes últimes setmanes que costen de pair plegades. La banca, rescatada fa pocs anys amb diners públics, s’apunta uns guanys obscens l’any 2022 i mostra recances (i probablement recursos administratius) a un impost sobre el seu marge principal; el mateix amb les grans companyies energètiques. Alhora, l’atur repunta al gener perquè s’han acabat les vaques grassonetes de la temporada nadalenca. Metges i mestres, que han de tenir cura de nosaltres i dels nostres fills, surten al carrer i n’expliquen de l’alçada d’un campanar quan parlen d’horaris i salaris. La inflació, la subjacent, la que fa més mal, continua disparada i anar a mercat i triar menjar assequible és un camp de mines si es vol arribar a final de mes. Mentrestant, s’accelera el nombre de dones assassinades per masclistes i un jove que viu al carrer ha de tornar al portal on dorm després de sotmetre’s a la tongada de quimioteràpia que li cal per tractar el càncer que pateix. Sense oblidar que ja n’han mort, de persones sense llar, aquests dies de fred extrem a Catalunya: sis en un mes. Direu que tot plegat és demagògia, però queda clar que alguna cosa no estem fent bé. O moltes. Però bé, consolem-nos: tindrem asfalt, casinos i majorets, com va dir aquell col·laborador que van fer fora de la televisió.