Paradoxes

Ja hi ha pressupost per al 2023 després que ERC s’hagi avingut a donar el sí a l’aposta socialista pels casinos, les carreteres i els aeroports, i ja veurem si encara piularan per uns jocs olímpics d’hivern. Els republicans han intentat treure importància a l’intercanvi de cartes assegurant que la cessió als socialistes no farà canviar la seva llei de pressupost, i em pregunto si fan bé els polítics posant el focus en el relat més que en els fets per vendre la seva acció política. Menysprear una negociació i intentar fer passar l’adversari per un passerell no crec que afavoreixi la política, ben maltractada des de fa anys si es atenim al compromís i respecte que deu al ciutadà. Fins i tot Junqueras animava el relat aquesta setmana amb un comentari murri tot assegurant que el pressupost és tan bo que fins i tot els socialistes s’han avingut a aprovar-lo. A l’altra banda del tauler, el diputat del PSC, en canvi, es vantava que els republicans no tindran un referèndum però sí la B-40, Hard Rock i ampliació aeroportuària. I mentrestant Junts obre campanya demanant que tornin els cotxes a la via pública malgrat la condemna europea per contaminació. És paradoxal que el respecte pel discurs polític esdevingui gairebé inexistent. Després, alarmats, encara es preguntaran on és la política.