Articles

Pedro Solbes, a bona hora!

Editorial

No ha pas­sat ni una set­mana des que s’ha aca­bat la cam­pa­nya elec­to­ral i el govern cen­tral ja ha admès final­ment que no es podran com­plir les seves pre­vi­si­ons d’inflació. Els preus han pujat un 4,4%, la cota més alta a Espa­nya des del 1995. El secre­tari d’Estat d’Hisenda, David Vegara, va reconèixer ahir que no es podran com­plir les pre­vi­si­ons del minis­teri de Pedro Sol­bes. L’esca­lada del preu del petroli com­plica molt que els preus bai­xin a la pri­ma­vera, tal com fa mesos que el govern cen­tral havia insis­tit que pas­sa­ria. És cert que el petroli va tor­nar a tren­car ahir un rècord històric, i el bar­ril de referència a Europa va pas­sar dels 107 dòlars. Però aquesta tendència alcista ja es conei­xia i, abans de les elec­ci­ons, no l’havien vol­gut tenir en compte.

No és només una qüestió de l’últim mes o de l’últim tri­mes­tre. La inflació sub­ja­cent (l’incre­ment dels preus si no es té en compte l’ener­gia ni els ali­ments fres­cos) ja està en el 3,3%, dues dècimes per sobre del gener pas­sat. Mals augu­ris, doncs, per a unes pre­vi­si­ons que ens havien venut com a rea­lis­tes. L’època de les vaques magres ja és aquí, i no només com a con­seqüència d’un estan­ca­ment en el crei­xe­ment econòmic a nivell euro­peu. La situ­ació a Espa­nya és pit­jor. Els preus a l’Estat són de mit­jana un 1,2% més cars que els de la resta de la zona euro. El mateix Vegara entén ara aquesta dada com a “pre­o­cu­pant”.

El pro­blema és que per moti­va­ci­ons elec­to­rals ens han vol­gut fer creure que estàvem millor. Per evi­tar que una sen­sació de crisi i de pes­si­misme modi­fiqués el sen­tit del nos­tre vot, ens han dit que els preus no puja­rien més. Aquest no ha sigut un argu­ment secun­dari de la cam­pa­nya, al con­trari. Els preus van estar pre­sents tant en el pri­mer debat Sol­bes-Pizarro com en els dos duels tele­vi­sius de Zapa­tero i Rajoy. Ens han pre­sen­tat Pedro Sol­bes com a garan­tia de solvència en la gestió i experiència econòmica. Doncs bé, pot­ser l’elec­to­ra­lisme ha pas­sat per davant del cri­teri del tan­tes vega­des minis­tre, comis­sari euro­peu i vice­pre­si­dent del govern cen­tral. Un polític ha de vet­llar sem­pre per la seva cre­di­bi­li­tat i mesu­rar tot el que diu. Però encara més si és el res­pon­sa­ble de l’eco­no­mia del país.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.