De reüll
Són espoliadors
Una revista espanyola que en el seu perfil de Twitter (685.000 seguidors) es proclama defensora “de la crítica, la democràcia i el pensament lliure” ha publicat un article que a les bones gents del patrimoni els ha deixat estorats. El periodista que el signa bolca la seva experiència d’acompanyant d’un grup “d’arqueòlegs autodidactes”, que és com ell anomena el que per llei, i per sentit comú, són espoliadors de béns històrics. Proveïts de detectors de metalls, aquests personatges dediquen el seu temps a “un microcol·leccionisme cultural, no lucratiu, la passió de buscar i trobar coses d’altres eres”, de nou un blanquejament que fa el reportatge del que és, ras i curt, un delicte que es castiga amb presó: apropiar-se de peces de jaciments arqueològics. El dany que fan, comerciïn o no amb el material extret, és irreparable. I la irresponsabilitat d’aquest mitjà de comunicació que es vanta de ser seriós (el ministeri de Cultura li va concedir el Premio Nacional al Fomento de la Lectura), insultant per a tots els experts que combaten les pràctiques destructives en el patrimoni. Si vostès es troben per casualitat en un paratge perdut un trosset de ceràmica o una moneda dels temps de Jaume I, com els protagonistes de l’article, no toquin res i truquin a les autoritats.