Triïs el que triïs

Vista l’oferta electoral que es dibuixa i vist com han caracteritzat els candidats les seves opcions, ja no farà falta que hi hagi ningú en el galdós paper de Manuel Valls el 2019 per evitar que l’alcaldia estigui en mans independentistes. Ni l’alcaldia ni l’Ajuntament de Barcelona, triïn el que triïn els ciutadans amb dret a vot, faran feina per la independència. El procés no és mort, però a la casa gran del cap i casal ja l’han enterrat. Barcelona no serà, aquest nou mandat, municipi per la independència, en podem estar segurs. De paraula, el dia que no se’n puguin excusar, encara provaran de fer-ho veure. Però els fets seran tots de tall i factura unionista, amb alguna concessió a l’unionisme emmascarat i una forta càrrega més o menys visible de l’autonomisme més recalcitrant i l’espanyolisme més militant. El que ve ara, i no serà només a l’Ajuntament de Barcelona, és una etapa “comte duc d’Olivares bis”. Que notem l’efecte i que no els ho puguem tenir en compte. Maragall seguirà a ulls clucs l’acord de claredat, que no fixarà gaire res per als propers mandats, i que segons quins resultats donin les espanyoles, ni hi serà; i segons quins resultats donin, ni se l’esperarà. Trias va tant per la Colau que serà difícil veure si viurà més lluny de la idea independència o de les sigles del seu partit. Potser la CUP en dirà bé i tornarà a entrar a l’Ajuntament. Serà el mal menor. Serà tot el que rascarà l’independentisme. Triïs el que triïs. Una creu!