Demostrar la violència

Puc entendre que som humans i que un mal dia el pot tenir tothom. Però no hi ha excusa perquè tota una ministra, amb a, de Justícia de l’Estat espanyol, Pilar Llop, recuperi els arguments superats per la llei del “només sí és sí” en què és la víctima la que ha d’aportar proves de la seva agressió. “Si hi ha violència i intimidació és molt fàcil provar-ho, perquè amb només una ferida es pot provar que hi ha hagut violència”, va dir dimarts, i es va quedar tan ampla. Entenc que no ha de ser fàcil justificar ara una mesura que només aplaudeix la dreta conservadora, però d’això a fer-te-la teva i defensar-la amb les mateixes paraules hi ha tot un món. Manté que la reforma és la solució per frenar la rebaixa de les penes, però admet que només funcionarà amb els nous casos, no pas amb els condemnats prèviament. Per tant, és un pedaç. Insisteix la ministra que amb la introducció en la norma altre cop de la violència i la intimidació les dones agredides ho tindran més fàcil, estaran més protegides i la justícia podrà actuar sense escletxes de cap mena. Ara, l’únic element que se’ls exigeix, però, n’és un que només les dones que han passat per una agressió sexual saben del cert com pot ser de difícil que hi sigui present.

Ministra, busqui’m les ferides visibles en les dones que han hagut de passar pel calvari dels tocaments no consentits en un local d’oci; en aquelles que han hagut d’aguantar que un paio es masturbi davant seu en un vagó de metro; en les que s’han vist obligades a tenir sexe sota amenaces i coaccions; en les que s’han quedat paralitzades de por mentre tres o quatre paios les magrejaven i les violaven; en les que han estat drogades i no recorden què els ha passat. Totes elles i moltes més que no podran presentar mai les proves que vostè considera tan fàcils d’aconseguir: els blaus, els talls i la sang que fan tan evident la violència. Una violència, però, que ningú no hauria de posar en dubte que hi és, amb ferides més profundes, que no es veuen, però que hi són, i que trigaran molt més a curar-se.