DM

No ho sabia ningú i era profecia: fa quatre anys, quan Daura Mangara, aleshores poc conegut, va actuar en el setzè Festival Afònica de Banyoles, va quedar clar a molts dels presents que tot Catalunya acabaria sentint parlar d’aquest cantautor/raper/rapsode banyolí. Mentrestant, però, en Daura ha hagut de resoldre un problema existencial: tal com ha passat amb més d’un i més d’uns milers d’afrodescendents de la segona generació, ell va viure una mena de doble vida entre el món de casa seva i la generació dels pares i el món fora de casa, amb gent de la seva edat. Això, combinat amb el racisme, de vegades subtil, de vegades no tant, d’un sector de la població blanca del país, el va desconcertar, el va fer enrabiar, el va impulsar a experimentar –per primer cop– amb l’alcohol i altres drogues, i tot plegat el va portar a unes quantes baralles que el van portar a la presó. (Hi va llegir, entre altres coses, molts poetes en llengua catalana.) Fa uns mesos, va fer una veu en off per a un espot cultural de la Generalitat i els de TV3 van quedar prou impressionats per oferir-li, al cap d’un temps, tota una sèrie sobre poesia catalana que es pot veure al mateix canal cada dimecres cap a les 22.50 h. En Daura comença cada capítol al teatre La Mirona de Salt, parlant una mica de tot amb una naturalitat desarmant: de la presó, del poeta que presentarà, explica algun acudit, canta algun vers del poeta en qüestió, fa un rap amb paraules triades pel públic i després fa visites als llocs emblemàtics del poeta, tot explicant-ne tota mena de detalls. De manera que el programa conté un missatge directe per a segons quins espectadors: ara que poden veure com un afro-català els parla de la Rodoreda i l’Estellés (entre d’altres) amb tots els ets i uts, potser no cal, la propera vegada que topin amb un català negre, sigui qui sigui i on sigui, que li parlin automàticament en la llengua de Llarena.