Colau, per decret

Qualsevol ciutadà de Barcelona, inclosa l’alcaldessa Colau, pot sentir-se allunyat d’aquest Israel que arracona, maltracta i sovint abusa del seu poder amb Palestina. Qualsevol habitant de la capital catalana, no només la líder de Barcelona en Comú, pot sentir una profunda antipatia pel govern d’un ultra, corrupte i fals demòcrata com Benjamin Netanyahu. Qualsevol votant barceloní, fins i tot la candidata Colau, pot donar suport als col·lectius propalestins que fan feina des d’aquí i donar suport a la campanya Barcelona, amb l’apartheid, no del col·lectiu Prou Complicitat. El que no pot fer cap barceloní i tampoc la seva alcaldessa és utilitzar el prestigi i la posició internacional de Barcelona de manera unilateral, sectària i amb un evident menyspreu per l’opinió dels representants dels ciutadans. I això és el que ha fet amb la decisió de suspendre les relacions amb Israel i l’agermanament de la Ciutat Comtal amb Tel-Aviv i Gaza, que, amb tota la modèstia que calgui i la distància que ens separa, és una posició a favor de la pau, el respecte mutu i el diàleg en un conflicte complex que fa més de dos mil·lennis que dura. Podia haver-ho consensuat, podia haver-ho portat al ple municipal, que és ni més ni menys el que li van demanar els promotors de la campanya i de la mesura. Però el rum-rum li deu estar dient, a l’alcaldessa, que el seu tercer mandat està difícil o això diuen totes les enquestes de cara a les municipals del maig. Encara més, li devia dir també que aquesta era una bona oportunitat per guanyar-se i consolidar uns grapats de vots entre la comunitat musulmana, els col·lectius propalestins, el vot d’esquerra tradicionalment alineat amb la causa palestina. I segur que també li devia confessar que la majoria del ple municipal tombaria la proposta. I què pots fer si veus que perdràs una votació? Doncs impedir que es voti i tirar de decret o, si ho prefereixen, d’alcaldada, com fan els falsos demòcrates de la vella i la nova política; a Catalunya, a Espanya o a Israel. Que tremolin, doncs, Sant Petersburg, Xangai, l’Havana o Istanbul, perquè a Putin, Xinping, Díaz Canel o Erdogan els drets els importen tant com a Netanyahu. I, d’aquí al maig, Barcelona els pot girar l’esquena.