A tu, primitiva

Aquest article va dirigit a tu, primitiva. A tu, aquella noia que, dimarts passat, estaves al Palau Olímpic de Badalona, amb una samarreta de la Penya, vomitant insults contra un dels jugadors rivals. “Mico!”, li deies. I et pixaves de riure. I les dues persones al teu costat –els teus pares, eren?!– també reien a cor què vols. I no li ho vas dir només una vegada. No va ser una equivocació, no. T’hi vas abonar. I la resposta de Yago dos Santos va ser aguantar estoicament les gitades que et sortien per la boca. Ni et va mirar. Va respirar profundament i va comptar fins a deu. O fins a cent. Però ni un sol gest cap a tu. Ni per un moment es va posar al teu nivell de baixesa.

I personalitzo l’article en tu perquè en cap cas representes l’afició de la Penya ni els milers d’aficionats al bàsquet que cada cap de setmana anem als pavellons d’arreu del país a disfrutar del joc i a animar el nostre equip. Ni tu ni els teus acompanyants no sou ningú. Tampoc cap d’aquells que vehiculeu les vostres limitacions a través de l’esport. Aquells que amb l’ofensa supliu la falta d’autoestima. Els que amb la violència busqueu una rellevància pública que sou incapaços d’aconseguir per vosaltres mateixos o per les vostres qualitats. No sou ningú i no tingueu cap dubte que cada vegada estareu més aïllats, fins que un dia us erradiquem per sempre més de l’esport. Tardarem més o menys. Però ja us amenacem que no defallirem fins que cap de vosaltres no pugui tornar a posar els peus als pavellons i als camps de futbol.

I a tu, primitiva que dimarts estaves a Badalona, espero que la investigació que ha obert la unitat central de delictes d’odi i discriminació dels Mossos no acabi en paper mullat. I que el Joventut de Badalona, més enllà del comunicat de rebuig que va emetre ràpidament després de difondre’s les lamentables imatges, no et deixi entrar mai més a l’Olímpic. No ets digna de dur la samarreta d’un club amb anys de tradició esportiva i que és exemplar en uns valors que tu no tens. Ni tindràs mai.