Fer volar (coloms)

Des de fa un parell d’anys hi ha un tema recurrent que periòdicament treu el nas i tots plegats ens hi aboquem: l’ampliació de l’aeroport del Prat. Una ampliació que bàsicament volen alguns estaments polítics, determinats partits polítics i sectors econòmics amb interessos. La resta, sincerament, no. Sobretot perquè es tracta d’una ampliació que no va dirigida a Catalunya. Va dirigida als trajectes de gran distància en què els viatgers simplement es pararan a Barcelona per canviar d’avió i no arribaran a sortir ni de l’aeroport. Una mena de Frankfurt o Atlanta al sud d’Europa. El negoci, aquí, el faran Aena i els establiments que hi ha dins les terminals. Per no fer diners no en faran ni els taxistes, perquè la gran majoria de passatgers ni arribaran a posar un peu a fora de les instal·lacions. Qui omplirà calaix serà l’estanc de torn, on els estrangers carregaran, i els restaurants que serviran dinars als senyors que s’han d’esperar quatre hores.

Però és que la gran perversió del projecte és que perquè baixin els grans avions transatlàntics no cal ampliar cap pista. Actualment es pot fer amb les que hi ha canviant el sistema de gestió de pistes. Això, però, tindria un impacte directe en els veïns de Gavà i Castelldefels, que haurien de suportar la fressa de les aeronaus pujant i baixant. És fàcil dir que es fotin quan no vius allà. L’alternativa és col·locar pistes al mig del mar? Fins quan pensem destrossar-ho tot?

Sigui com sigui, el que no s’entén és que mentre s’entesten que el Prat hagi de créixer i créixer, Catalunya tingui dos aeroports que, com a mínim, es moren de riure. Els senyors de l’Estat poden dir que ja s’hi han posat i que Girona i Reus tindran baixadors del TAV en el futur. Però és que a hores d’ara l’alta velocitat no arriba ni al Prat. S’hi treballa, però, des de fa quants anys? Al final, conclous que és com tot. Que amb un traspàs de la gestió a Catalunya potser els trens i els avions serien més eficaços. Però això sí que és fer volar coloms.