Hem de llegir un llibre

Avui m’atreveixo a recomanar un llibre que no he llegit –encara–. Es titula La coeducació segrestada, està escrit per Sílvia Carrasco Pons, Ana Hidalgo Urtiaga, Araceli Muñoz de Lacalle i Marina Pibernat Vila; Gemma Lienas en fa el pròleg i se subtitula Crítica feminista a la penetració de les idees transgeneristes en l’educació. Potser ens agradarà o no, potser compartirem els seus plantejaments o no, i és probable que si acceptem el repte d’examinar els continguts a la llum de la nostra curiositat i sense prejudicis, ens acusin de trànsfobes recalcitrants i de fer el joc a l’extrema dreta, i per tant soc ben conscient que demano un exercici de valentia, tal com estan les coses. Però és per això que hem de llegir el llibre, perquè hi ha qui no ens el vol deixar llegir, i nosaltres –molts de nosaltres–, veterans defensors de la llibertat d’expressió que aquell franquisme ens negava, sabem que justament allò prohibit, censurat o abolit és allò que ens escau conèixer per forjar la nostra pròpia opinió. Què passa amb La coeducació segrestada? Que aixeca polèmica sobre un tema sensible –ben definit en l’enunciat– i se’n boicoteja la presentació, com s’esdevingué dimarts a Badalona, on –expliquen les autores– la pressió dels col·lectius LGTBIQ Tornem-hi i Qaliu i de les formacions polítiques ERC, Guanyem Badalona en Comú i la CUP feu que se suspengués l’acte programat a l’Espai Betúlia, en desmarcar-se’n la llibreria Saltamartí. Una llibreria tanca les portes a un llibre? En quin món vivim? En democràcia les idees no es cancel·len, es debaten amb respecte i sense por.