El voraviu
‘Gente bien’, de bé i bona
Feijóo parla dels de l’olla, que no són sempre gent de bé, ni bona gent
L’àvia Neus no parlava de la “gent de bé” per la qual Feijóo es mou aquests dies, de la qual mira de protegir els interessos i que prova de mantenir lluny de les urpes de Sánchez, que s’especialitza (segons la visió Feijóo) a tocar els oremus a la gent de bé. No sé si estem sota la mantellina protectora que estén el líder popular. Som “gent de bé”, vostè i jo? On s’expedeixen i qui les expedeix, les certificacions? A la cartera no hi porto carnet acreditatiu ni mai me l’han enviat. L’àvia Neus se’n fotia sovint, de la gent de casa bona. Ho deia en castellà. “Gente bien”! Com si fos la productora teatral del sainet de Rusiñol. La preposició, el “de”, no li posava mai. I en català n’acostumava a dir més aviat “els de l’olla”. No en vàrem parlar mai a fons, peró les tonalitats que usava i modulava ja donaven a entendre que la “gente bien” (els de l’ olla) no era, necessàriament, “gent de bé”. Parlava d’alguna gent de bé que li constava que hi havia entre els de l’olla, però mai va donar a entendre que tots els de l’olla fossin gent de bé, com sembla reivindicar el líder popular. Ja es veu que Feijóo tira pel camí del mig i simplifica. D’una banda, la gent de bé de la qual s’erigeix paladí, i de l’altra, la que s’alineï amb Sánchez, que serà, inevitablement, xusma, xurma o gentussa. Digueu-ne com més ràbia us faci. Busqueu, això sí, la bona gent que tant hi ha entre la gente bien, la gent de bé i els que som gentussa. Amb bona gent sempre vas millor.
