El guerriller Teresa Teresot

Explicava que havia nascut l’1 de febrer del 1917 “agarrat a la cua d’un xotet” –cabrit–, que als 10 anys ja cuidava el ramat, que va anar a escola 15 dies, a estudiar doctrina per prendre la comunió, que era el menut de set germans del mas de la Pallissa de Vallibona (València), casota de pastors de mala mort enmig d’un paratge isolat, i un xicotet quan va quedar orfe de pare. També explicava –entrevista publicada a El Temps el 1988– que la família no entenia de quin sexe era –posseïa els dos sense tenir definit l’aparell reproductor masculí ni el femení– i que el van inscriure com una nena per estalviar-li el servei militar però que ell sempre es va sentir un home. Teresa Pla Meseguer va morir com a Florenci l’1 de gener del 2004 a Olocau (Camp de Túria) i el seu trànsit cap a una identitat negada en èpoques brutalment intolerants amb les anomalies contranatura –fou humiliat i violentat pel sometent/somatén armado de Franco– porta el segell també del combat a la dictadura amb el maquis de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó des del 1949 fins al 1960, quan fou detingut i sentenciat a mort per bandidatge i terrorisme –pena commutada per 30 anys de reclusió i indultat el 1977. La seva extraordinària vida de resistència a les adversitats i de lluita per la llibertat d’un país ha estat portada al teatre per l’actriu Teresa Gelpí amb el monòleg Teresa, Teresot, representat en diferents localitats i que es podrà veure a Tossa de Mar el 8 de març (19 h, biblioteca municipal). Una part important de la història que mereix ser coneguda i reivindicada.