‘Spain is indifferent’

Recentment hem sabut que el 2022 Espanya va baixar un punt al rànquing de transparència internacional, fins a arribar al nivell de Botswana i Cap Verd, i ja em diran quina culpa hi tenen els pobres boiximans d’estar al mateix nivell de les corrupcions de l’excepció ibèrica. Ara el paquet de les crispetes ens el permet assaborir un cas que ha esquitxat les files socialistes, ja tocava tant de temps com fa que som rere les petjades emmerdades del Partit Popular. Les crispetes sempre baixen més bé amb una mica de varietat. El cas té tots els ingredients per no decebre els patriòtics més pulcres i la instantània saviesa del carrer l’ha batejat com la trama canària del tito Berni. El tito és una nomenclatura de parentiu familiar indefinit, a mig camí de l’oncle i el col·lega, que aquí a Catalunya va sublimar l’enyorat Jordi Estadella amb el seu personatge Tito B.Diagonal. El tito Berni, però, fa més pena que gràcia, sobretot fan fàstic les activitats que la policia investiga i que presumptament inclouen droga, prostitució i tràfic d’influències. O sigui, el còctel habitual enrocat a determinades esferes de poder de la pell de brau, perquè a l’hora de perseguir la corrupció en realitat Spain is indifferent. Sempre resulta incomprensible l’orgull amb què homes rodanxons i calbs es deixen retratar despullats en situacions compromeses, exhibint orgullosos les pelleringues com si pensessin que estan dotats de la tauleta de seixanta anys d’en Brad Pitt. Sisplau, la propera vegada ens ho poden estalviar. Això sí, és entranyable la rapidesa mostrada pel PP a l’hora de veure palla corrupta als ulls aliens i la mandra desesperant que adopta quan la còrnia pròpia s’empassa la biga sencera. Set anys ha tardat un jutjat a ficar el nas en l’operació Catalunya reiteradament denunciada a alguns mitjans que, tot i estar carregats de raó, fins ara també deixaven la magistratura indiferent. Això explica que la (presumpta) comissió d’investigació faci mig any que està encallada al Congreso. Veurem en què acaba tot plegat, no fos cas que la intervenció judicial es limiti a blanquejar la imatge de l’Estado social i de Derecho i a botir més la catifa de merda.