A la tres
Por al nivell C de català
El degà de la Facultat d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Albert Carreras, va assegurar ahir que si el govern aprova finalment l'obligació que els professors universitaris hagin de tenir el nivell C de català, això espantarà el professorat i correm els risc de deixar-nos perdre bons professors. I encara més. El magnífic i encara més mediàtic Xavier Sala i Martín ha assegurat que si finalment aquesta mesura tira endavant i s'ha d'examinar de català, ell deixarà de ser professor de la UPF. Ja m'ho deia la meva mare: la ignorància és atrevida. Sala Martín –que no es deu haver llegit el text del decret que prepara el govern– pot estar tranquil. Entre la llarga llista d'excepcions, el decret diu que la mesura no és retroactiva, i que els professors que ja treballen no hauran de passar cap examen, com tampoc ho hauran de fer els professors visitants ni els càrrecs emèrits. El que em preocupa és que persones com Carreras facin servir el mateix argument que els exhibidors i majoristes quan s'aprova la llei del cinema i asseguren que si les pel·lícules són en català perdran espectadors. Marededéu. En aquest país, si un vol ser professor de primària, suposo que ja ho saben, ha de tenir el nivell C. I si ho vol ser d'ESO i de batxillerat, també. Per ser professor universitari, en canvi, no cal. I per fitxar per una universitat, com els passa als jutges, saber català no és cap requisit sinó un mèrit. Ja em sap greu, però jo sóc dels que pensen que Catalunya és un país, i que cada país té la seva llengua pròpia. I que si nosaltres no la defensem pas, em sembla que ja és clar que no ens ho faran pas els de fora. La resta, per a mi, és secundari.