El voraviu
El net de can Pecoli
És ben parit que l’eminent cardiòleg aixequi el martell d’adolescent
No he tornat a veure en Josep Lluís Mont Girbau de quan érem adolescents i despertàvem a la política. Venia a Calonge estius i caps de setmana. Era un pont estès entre la colònia xava (més de tennis) i els autòctons (més de cabana a la riera i pedregada entre colles al pla i als vinyers). Tenia dos mèrits. Un de genètic i un de personal. Els autòctons, sectaris un tros llarg, li reconeixíem orígens. Era el net de can Pecoli, forn emblemàtic de Vila amb can Menció, can Faig i ca l’Arnaldo. Ell s’havia treballat el mèrit de la militància catalanista i picava pedra pel Reagrupament d’en Josep Pallach. Quaranta anys després d’aquelles cuites del tardofranquisme retrobo en Mont, eminent cardiòleg de nivell mundial, com un dels impulsors de Metges pel Català. La tiktokera els ha fet disparar les adhesions, i ahir passaven de les dues mil. Vet aquí el camí. Reengegar de baix, de dins i d’arreu amb gent que no busca càrrec ni paga. No és només la tiktokera. És el circ de Dolors Montserrat contra la immersió. El jutge Escalona del 12, que després de set anys necessita intèrpret. Amazon, que continua fent parlar Alexa en castellà. Agnès Marquès, que hi parla amb Del Olmo i els immigrants, que per aprendre català han d’anar a llista d’espera. Recupero Cuixart quan citava Maragall. “Cadascú al seu lloc i al cop del seu martell.” Que ben parit que quaranta anys després l’eminent cardiòleg aixequi el martell adolescent! Un com ell a tots els sectors!