Opinió

A la tres

Elits

“Ferrovial fa curt amb el Madrid liberal perquè l’elit econòmica mira per ella i, com la judicial, tergiversa decisions dels governs, aviat impotents, com els ciutadans

El rebom­bori patriòtic per la marxa de Fer­ro­vial i de la ter­cera for­tuna d’Espa­nya als Països Bai­xos dis­tor­si­ona una rea­li­tat econòmica euro­pea: les elits cer­quen de reduir els impos­tos que paguen i d’aug­men­tar bene­fi­cis reu­bi­cant-se en estats amb menys fis­ca­li­tat, sense que siguin para­di­sos fis­cals, i així poder man­te­nir-se com­pe­ti­tius a l’hora de con­cur­sar en pro­jec­tes i man­te­nir bene­fi­cis. Del Pino fa el que comen­cen a fer altres cor­po­ra­ci­ons, fins i tot britàniques, desen­ga­nya­des del Bre­xit, perquè ni el Madrid ultra­li­be­ral que tanta inversió atrau li fa ja el pes. França ha pac­tat amb els grups de dis­tri­bució reduir el preu d’un seguit de pro­duc­tes antiin­flació, entre d’altres raons, perquè ha vist com reduir l’IVA a l’Estat espa­nyol no ha abai­xat el cis­tell de la com­pra. De fet, no ha reduït gaire la inflació, que segueix sobre el 6%, de manera que creix la sos­pita que les grans empre­ses de dis­tri­bució s’estan enri­quint. Com va pas­sar amb les del car­bu­rant i la boni­fi­cació de la ben­zina. I és que les elits econòmiques, tant pro­pi­e­ta­ris com alts exe­cu­tius, cada cop miren més per ofe­rir millors resul­tats als inver­sors sense cap altre con­di­ci­o­nant ni objec­tiu. És ingenu espe­rar-ne el con­trari, però del repar­ti­ment de la riquesa i del benes­tar se n’ha fet crei­xe­ment a Europa durant dècades, tant si era per doc­trina reli­gi­osa com si és per llei fis­cal apro­vada pels governs votats pels ciu­ta­dans, i tant si és entre per­so­nes o entre estats.

Esdevé lògic que l’elit econòmica miri per ella, perquè d’altres elits, com la judi­cial, modi­fica o adapta la legis­lació que deci­dei­xen governs i par­la­ments a la seva mida. Avui es vota al Congrés començar a refor­mar la llei del “sí és sí”, un exem­ple que l’elit judi­cial ha forçat a can­viar. Com la rein­ter­pre­tació per a l’inde­pen­den­tisme del nou Codi Penal, o l’espi­o­natge a polítics... Els ciu­ta­dans ens hem acos­tu­mat a la ina­ni­tat, però aquesta impotència comença a afec­tar fins i tot els exe­cu­tius esta­tals –els autonòmics ja tenen assu­mida la seva limi­tació– tot i ser elit política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.