Dones que curen dones

Vet aquí un reconeixement a les dones que curen altres dones. A les que pregunten de manera discreta “Com estàs?” si saben que estàs en zona de turbulències i flaquegen les forces. A les que regalen somriures perquè sàpigues que sempre pots trucar a la seva porta. A les que no agafen el son fins que no llegeixen el teu “Ja soc a casa”. A les que saben guardar silenci quan el soroll és pertorbador. A les que dulcifiquen la realitat si saben que només allò, en aquell precís instant, t’alleujarà. A les que et regalen banys de realitat però amb tantes dreceres com sigui necessari per tal que prenguis el menor mal possible. A les que et llepen les ferides quan no hi ha mercromina a mà. A les que et veuen fantàstica el dia que la teva cara està en estat de descomposició. A les que despengen el telèfon els dies importants per sentir-te la veu. A les que et truquen un dia irrellevant només per sentir-te la veu. A les que t’acompanyaran a l’infern si saben que el camí se’t farà més afable. A les que donen cops de peu a les boques grolleres que s’entesten a doblegar l’univers femení. A les que engalten cops de puny als opressors. A les que cedeixen espais perquè altres dones també brillin. A les que curen sense haver-se preguntat mai si allò ho han de fer o no. A les grans dones per excel·lència, les mares, que curen, i curen, i curen, i un dia et posen un remei a la vora dels pantalons i el dia següent te’l posen a la vora de la vida. A les que aparquen les seves necessitats per acompanyar les mares quan arriba l’etapa dels temporals. A les que es rebel·len contra el pes de les cures en l’univers femení. A les més petites, les donetes, les que encara no saben que som més fortes si teixim complicitats, però segur que ho aprendran i ho faran millor que les generacions que les han precedit. A les dones de la meva vida, les que omplen de sentit el pas per aquest món. I a les que s’esmercen cada dia perquè cali un missatge: que juntes som imparables perquè, des de la unió, tenim la capacitat de transformar la realitat cada cop que ens hi posem.