L’àvia Neus i el 8-M

A la vista del moviment de tropes del dia d’ahir al Congrés dels Diputats i a la vista de les dificultats que ens genera i ens generarà descabdellar algunes bovines de fil molt entortolligades a l’entorn de les dones, els homes, el gènere, la paritat i el sexe, em preguntava ahir què en diria l’àvia Neus, en un dia com avui, de les referides qüestions i del mateix dia d’avui. El color lila li agradava molt, això sí, i cuidava un meravellós bancal de violetes darrere el safareig, a recer de tots els vents, però no hi havia en això cap premonició del que ara és i representa el 8-M. Segurament no diria res i ens sotmetria, en canvi, a mil preguntes per intentar entendre alguna cosa. Tant ha canviat la vida i la societat des de l’agost del 1978, quan va morir aquella dona que havia nascut el gener del 1905! No m’he amagat mai que venero la seva memòria però seria incapaç de repetir a les meves filles i als meus fills alguns dels conceptes que ella mantenia quan jo començava (en el seu llenguatge) “a passar el dia corrent darrere les vailetes”. Escoltar-ho avui faria riure, però les dotzenes de vegades que l’hi vaig sentir ja us asseguro que ni jo ni ella parpellejàvem i que l’un per unes raons i l’altra per unes altres no movíem ni un múscul ni fèiem una ganyota. “Recorda-ho sempre. La que vulguis per muller, no la facis la teva puta primer.” Però compartir l’estretor mental de l’època no li va impedir, viuda als 47 anys, fer de Neus i de Joan.