Les llagrimotes d’un home que va baixar 25 anys a la Cabanasses

L’Antoni Entrena és un miner de la Cabanasses de Súria retirat després de deixar-hi l’esquena durant vint-i-cinc anys que ahir va viure la tragèdia de la mina, on encara hi té molts coneguts, especialment afectat. Ell mateix va explicar a El Punt Avui que, en l’accident de 2013, el sostre d’una galeria es va desplomar molt a prop seu. Ell va tenir molta sort, la que no van tenir dos col·legues seus de feina, mecànics de l’empresa, que eren uns metres enllà i que, a més, eren els seus cosins. Va interrompre la conversa en més d’una ocasió. L’emoció i les llagrimotes no el deixaven continuar. A l’Antoni, un home experimentat a la mina, no li calien informes dels tècnics per saber què havia causat l’accident. “Mai no saps què passarà a la mina, tot depèn del temps, i un canvi de temps afecta, molt”, va explicar. I va concretar: “Si l’aire s’escalfa, amb determinades condicions d’humitat, la terra es treballa d’una altra manera. Segons quina fressa o moviment veus, ja pots començar a córrer.” A fora la mina, un miner en actiu, en Carles Arnaldo, va explicar que els treballadors que no eren a les galeries en el moment de l’accident ràpidament van assabentar-se del sinistre pels grups de WhatsApp i pels sindicats. “És un poble petit i les notícies volen i més si són de la mina, i, a més, vam veure molt de moviment de bombers, ambulàncies, policia i helicòpters i vam saber que havia passat alguna cosa greu”, va dir. L’Antoni, que hi ha treballat vint-i-cinc anys, en Carles, que en fa setze i, probablement, els geòlegs morts, que en feia entre tres anys, tres mesos i un mesos, segons el cas, saben i sabien que el risc zero no existeix en aquesta feina. La mina és traïdora, és la llei de la mina. Aquesta mateixa llei hi paralitza l’activitat fins que tots tres seran enterrats. La mina mana.