Somni atrapat en un malson

Davant de l’escola una alumna surt del cotxe amb el cos tapat, a l’aula la mestra presenta la nouvinguda i li diu que ja es pot treure el burca. Ella es mira les companyes que la miren i ensenya el seu rostre somrient. En la següent escena, dues nenes que van en un monopatí, amb pantalons curts i el cabell al vent, agafen força i salten damunt dels obstacles, damunt de talibans desconcertats, damunt de dones que al seu pas s’alliberen i corren també cap a la llibertat. Tràiler amb alt contingut simbòlic de la pel·lícula My sunny maad, dirigida per Michaela Pavlátová i basada en la novel·la Frista, de la corresponsal de guerra i activista txeca Petra Procházková (arriba a les pantalles el 17 de març), una obra que ens empeny a no oblidar l’agressió sistemàtica i implacable contra les dones per part de l’autoproclamat Emirat Islàmic de l’Afganistan, molt especialment contra les que en les últimes dècades s’havien significat com a activistes pels drets humans. Per exemple, la magistrada Gulalai Hotak, que havia portat casos de violència masclista i que ha denunciat l’assassinat de jutges, fiscals i advocats sota sospita de no respectar la xaria, les tradicions o els preceptes religiosos i patriarcals, s’entén. Més de 2.000 jutgesses apartades d’uns tribunals que no són gens ni mica independents, i en perill de mort, algunes d’elles a l’exili; això fa que la repressió contra l’educació de les joves i altres barbaritats restin totalment impunes, de manera que, ara per ara i davant la passivitat del món, el somni de l’alumna que es treu el burca resta atrapat en el malson d’una violència creixent.