Cibercontrolats

Deixes la mainada a l’escola i el mòbil t’envia una alerta. El senyor Google Maps et recomana que canviïs de ruta quan facis el camí de tornada perquè així t’estalviaràs trànsit. “D’aquí a cinc minuts serà casa”, diu. I només li falta afegir-hi: “I que tingui un bon dia de teletreball!” Són peatges tecnològics que fan feredat. O quan fas una cerca a internet i aquell tema d’interès satura durant dies els anuncis de les teves xarxes socials. Estem sota control permanent: saben on anem, quins gustos tenim, on comprem la roba, on vivim, on treballem, quants fills tenim i on anirem de vacances.

Estem advertits d’aquesta sobreexposició. I que les nostres dades són producte de mercadeig entre les grans empreses. Som mers números en un mar de xifres sotmeses a la compravenda. Però la voràgine del dia a dia no ens deixa valorar amb calma el risc que això comporta. Casos com el de l’Hospital Clínic, però, ens ho posen en evidència. Un lladres cibernètics amenacen de publicar milers de dades personals si no se’ls paga un rescat de 4,5 milions d’euros, i posen en escac un centre hospitalari de referència al nostre país jugant amb la privacitat d’un nombre incomptable de pacients.

No és el primer sabotatge ni serà el darrer. La delinqüència digital ha crescut exponencialment i els casos que es denuncien públicament són, tan sols, la punta de l’iceberg. I és que en els robatoris de guant blanc del segle XXI les preuades joies ja no són físiques, sinó digitals. L’objectiu és penetrar en un núvol de dades per utilitzar-lo com a moneda de canvi en una enrevessada operació de xantatge. I combatre-ho obliga a incorporar el ciberpatrullatge i altres metodologies policials que permetin infiltrar-se en xarxes fosques i laberints tecnològics. Mentrestant, la gran majoria ens movem entre la ignorància i el cofoisme, regalant la nostra privacitat a canvi de res, utilitzant les xarxes socials com un aparador i menystenint el valor de la nostra intimitat.