La Meca del ciclisme?

Girona és la Meca del ciclisme. Podem fer aquesta afir­mació i tenim múlti­ples ele­ments per defen­sar-la. Ara amb aquests dies pri­ma­ve­rals es veuen encara més grups de ciclis­tes que de bon matí par­tei­xen des del pont de pedra o la plaça Cata­ta­lu­nya per fer una ruta que els porti fins a algun paratge de la Costa Brava o a fer parada i fonda en un poblet de l’Empor­da­net. Esport, gas­tro­no­mia i turisme van units. Bona prova de la bona línia que segueix aquesta oferta és la macro­bo­tiga que acaba d’obrir al car­rer Nou d’una marca nord-ame­ri­cana. Una qua­ran­tena llarga de boti­gues del sec­tor, i no pre­ci­sa­ment low cost, s’han ins­tal·lat a la ciu­tat per apro­fi­tar aquesta tirada que té la ciu­tat sobre les dues rodes de bici­cleta. Mal­grat això, hi ha un ele­ment en què encara som lluny de mol­tes ciu­tats euro­pees. Els giro­nins som senyors de mena, en espe­cial, amb la mobi­li­tat. La Giro­cleta ha permès que molts veïns hagin fet el pas cap al pedal i es moguin amb el ser­vei públic de bici­cleta, un ser­vei que va superant xifres d’abo­nats. Mal­grat tot el des­crit encara tenim poca cul­tura de la bici­cleta. Ciu­tats com Ams­ter­dam, fa més de tres dècades quan hi arri­ba­ves et mera­ve­lla­ves per la mul­ti­tud de bici­cle­tes a tot arreu i havies de vigi­lar per no aca­bar atro­pe­llat. En canvi, a Girona, la gent pensa en el cotxe, mal­grat les difi­cul­tats cada cop crei­xents per apar­car, o en la moto per la seva rapi­desa i per apar­car a pocs metres de la nos­tra des­ti­nació. Els roba­to­ris de bici­cle­tes no han aju­dat històrica­ment la ciu­tat i els seus ciu­ta­dans a poder fer el pas cap a aquest mitjà de trans­port, que per a una ciu­tat com Girona és ideal si la nos­tra des­ti­nació no és dalt de tot de Montjuïc o a tocar la Creu de Palau. Sovint s’ha com­pa­rat Florència amb Girona pels seus ponts sobre el riu a l’estil de les cases de l’Onyar, però allà també són cen­te­nars les bici­cle­tes que s’acu­mu­len a les zones uni­ver­sitàries. És qüestió de cul­tu­res i neces­si­tats, perquè al nord d’Europa la bici­cleta ser­veix quan fa fred, plo­gui o nevi i aquí no hem aca­bat fent el pas. Des de fa una colla d’anys s’han anat este­nent els car­rils bici i una major segu­re­tat també vol dir més usu­a­ris, però encara hi ha zones on com­par­tir espai amb cot­xes, fur­go­ne­tes i busos con­ver­teix el tra­jecte en perillós. Pot­ser som Meca del ciclisme, però no ho aca­ba­rem de ser si no pro­fes­sem la fe sobre dues rodes els matei­xos giro­nins.