Sarfa

És un matí de dilluns, fred, ventós, rúfol, en què estar-se al car­rer a peu dret, sense lloc per poder-se arre­ce­rar del vent glaçat, és tota una heroïcitat. No gaire lluny, a la mun­ta­nya, ha nevat la nit ante­rior. Una desena de per­so­nes, algu­nes d’edat molt avançada, espe­ren l’arri­bada de l’autobús de la Sarfa a l’estació de Sant Feliu de Guíxols, per anar a Girona. Bus­quen la pro­tecció en una paret, sense poder seure i sense poder anar al lavabo. Mitja hora d’espera, al car­rer, quasi al ras, i l’estació tan­cada. La Sarfa aplica l’horari d’hivern i a par­tir de les deu del matí l’estació queda tan­cada fins a la tarda. Els usu­a­ris s’espe­ren estoi­ca­ment al car­rer, en ple hivern, tot i gau­dir d’una magnífica estació. Per un moment penso en aque­lles esta­ci­ons de Renfe bui­des, tan­ca­des, sense a penes un banc per seure i uns lava­bos tan­cats. Penso en un cert paral·lelisme entre el ser­vei d’atenció a l’usu­ari de la Sarfa i el pro­por­ci­o­nat en cer­tes esta­ci­ons de Renfe. Es tracta d’un ser­vei públic de trans­port, que res­pon a l’interès gene­ral de la ciu­ta­da­nia, que dis­posa d’una infra­es­truc­tura que hau­ria d’estar activa. Com a ser­vei regu­lar i con­tinu com és el trans­port regu­lar per car­re­tera, pro­por­ci­o­nat per una enti­tat pri­vada, l’estació, situ­ada en un espai ben con­di­ci­o­nat, hau­ria d’estar oberta. Sor­pre­nent­ment, això no és així i l’expe­ne­dor dels bit­llets és el mateix con­duc­tor. Natu­ral­ment que poden ser situ­a­ci­ons excep­ci­o­nals, però expli­quen una rea­li­tat, la d’un ser­vei amb interes­sos d’empresa. Les per­so­nes que­den com a sim­ples usu­a­ris.

Tenim alguns trans­ports públics que redu­ei­xen els ser­veis en tem­po­rada baixa. L’excusa de la pandèmia ara ja no ser­veix de pre­text. Fa molta ver­go­nya veure com unes per­so­nes que­den al ras amb l’argu­ment que és horari d’hivern. Tam­poc és un argu­ment con­vin­cent la bai­xada en el nom­bre de viat­gers en tem­po­rada baixa perquè, si fem comp­tes, el trans­port públic, glo­bal­ment, és defi­ci­tari per defi­nició. I s’imposa la qua­li­tat del ser­vei com a exigència, inde­pen­dent­ment de l’iti­ne­rari, el nom­bre d’usu­a­ris o la tem­po­rada de l’any. I qui ho ha de fer com­plir és l’admi­nis­tració res­pon­sa­ble del ser­vei del trans­port per car­re­tera i de la gestió de l’estació. No fer-ho suposa des­in­terès, des­co­nei­xe­ment o una falta de res­pecte als ciu­ta­dans que han de supor­tar-ne les con­seqüències.