La gran oportunitat de Jan Laporta

Laporta és a un pas de fer història. Ell i per extensió la seva junta directiva tenen l'oportunitat de prendre una decisió que marqui un abans i un després en el club blaugrana. D'ells depèn que el club s'adapti ja definitivament als temps moderns i estableixi una gestió professional de tots els estaments del club, també dels jugadors i del cos tècnic.

Si Laporta i companyia aconsegueixen traslladar a l'àmbit esportiu l'òptima gestió empresarial del club que han implementat en el seu mandat, la seva etapa al club serà memorable en tots els sentits, i el que ara sembla gravíssim esdevindrà anecdòtic. Però aquesta fita exigeix més professionalitat. Tant per dalt com per baix.

Tenir els millors jugadors no serveix per guanyar títols si no es controla que es comportin amb professionalitat. Laporta ho ha d'haver après. Tenir l'entrenador més estètic no garanteix bon joc ni títols si no és prou professional per assumir que també li pertoca motivar la plantilla i mantenir-la en tensió. Laporta també ho ha d'haver après.

Després d'un any perdut en nom dels tributs pagats a una plantilla que va excel·lir durant dues temporades, el Barça de Laporta té una gran oportunitat per fer neteja de vicis adquirits i instaurar un nou sistema intern de gestió esportiva. Un sistema professional al cent per cent, sense excepcions, sense tractes de favor, sense greuges comparatius, amb dedicació exclusiva a l'entitat, amb incentius per objectius, amb disciplina estricta, amb ordre del dia, amb compromís i respecte mutu.

Ara bé: cal valentia i transparència impol·luta per posar en marxa un nou funcionament esportiu a can Barça. No n'hi ha prou de passar el drap de la pols ni de canviar els cromos. Està la directiva de Laporta a l'alçada del repte? Té prou habilitat per gestionar els egos dels futbolistes i fer-los acceptar que qui paga mana? Com en qualsevol empresa, com en qualsevol entorn professional, com en qualsevol col·lectiu que pretén assolir els seus objectius.

Si Laporta se'n surt, molts clubs l'imitaran. I si a més és capaç de fer-ho preservant l'estil del futbol ofensiu, de toc, tècnic i vistós, aleshores passarà a la història amb bust de marbre al museu inclòs. Però si es queda a mitges, com en l'últim any, se'l recordarà com el president que va malbaratar una de les plantilles amb més potencial de la història del club.

Parafrasejant 'Star Wars', may the force be with Jan.