Tranquils, malfieu-vos

La majoria de mortals ens mirem amb incredulitat com evoluciona la nova crisi bancària als Estats Units i ens agafa tremolor de cames quan hi ha aquesta pressa a asseverar que no hi ha cap perill de contagi. Tantes afirmacions taxatives i tanta rapidesa fan malpensar. Bé que es veia molt lluny la crisi de Goldman Sachs i el 2008 la bombolla immobiliària ens va esclatar de ple a la cara. Tampoc ningú creia que una crisi sanitària a la Xina ens obligués a aturar literalment el món. Per això, descartar de manera contundent un efecte encomanadís de l’actual crisi financera sembla agosarat. I fa malfiar.

Només cal veure com ha anat aquesta setmana. El primer toc d’atenció ens el dona el Credit Suisse, amb una caiguda borsària sense precedents en els seus 167 anys d’història. Tothom a córrer. Posteriorment, el Banc Central Europeu es reuneix d’urgència per analitzar les turbulències en el sector quan, vint-i-quatre hores abans, havia decidit apujar –encara més!– els tipus d’interès afirmant que el sistema financer europeu és “molt resilient”. I, després d’hores d’incertesa, ens diu que calma, que no passa res, que podem estar tranquils. Ai las.

A l’altre extrem, hi ha una majoria que batalla per fer surar l’economia familiar i que el seu dia a dia és un malabarisme constant per arribar a final de mes. Una majoria que ha d’entomar, sense veu i sense vot, increments descomunals a la hipoteca o al lloguer, que són com cops de puny a l’estómac. Una majoria que toreja com pot la bogeria en els preus dels aliments. I que ja està mig estabornida per una crisi energètica que havia situat el preu de la llum, el gas i la gasolina a nivells estratosfèrics. Intentant mesclar-ho tot de manera digna perquè encara et quedi un bocinet per viure. Per això, malfiem-nos quan ens diguin que podem estar tranquils. Que ja sabem com va el sorteig de l’ase dels cops. Sempre són els mateixos els que tenen la papereta guanyadora i reben la coça al cul. I no són precisament els bancs.